martes, 18 de junio de 2013

CONCLUSIONS



RISTO MEJIDE

Per finalitzar aquest blog, volem fer un petit resum del que ens ha semblat aquesta activitat dirigida a partir del mòdul de Gtic.

Quan vàrem escollir al comunicador ja teníem una certa predilecció per a ell. Ens agradava com parlava, la imatge que donava i com treballava. Aquestes raons van ser per les quals vàrem agafar a aquest comunicador.

Un cop realitzat el nostre treball,  volem afirmar que si abans ens agradava encara ens agrada més. No només és un personatge televisiu que s’enfronta amb tothom. És més que això. És un home amb estudis i educat, amb el que es pot parlar de qualsevol tema. Em pogut observar que reflexiona sobre com està el món, donant arguments molt coherents i elaborats els quals moltes persones ignoren.

Admirem a en Risto per la seva manera de parlar, de com es posa davant el públic i s’expressa d’una manera molt correcta i directe i fins i tot amb un tó irònic i burlesc que fa que tingui tants seguidors.


Per finalitzar, volem dir que aquí no acaba el nostre seguiment a Risto Mejide, durant molt de temps el continuarem seguint ja que aquest treball ha passat de ser un objectiu per passar aquesta assignatura a un petit hobbie que ens agrada  i ens fa gaudir.

martes, 11 de junio de 2013

Article El Periodico de Catalunya,


Com em comentat anteriorment, en Risto escriu en diferents diaris. En aquesta entrada, us volem parlar dels articles del Periodico de  Catalunya.
Un dels últims articles ha sigut el següent: 

La belleza está en el inferior.


Desde que tengo uso de razón, ojos en la cara y espejos en casa, siempre les he tenido una profunda envidia a los guapos. Los guapos, esa raza de semidioses injusta y aleatoriamente mejor acabada por la Madre Naturaleza y casi siempre peor vestida que la madre que los parió. Los guapos, envoltorios perfectos que de vez en cuando, y sólo de vez en cuando, son guapos también por dentro, para acabar de rematar la desgracia del resto de nosotros, feos, mortales, mellados y cejijuntos en general.
La verdad es que siempre comprendí que los guapos fuesen idiotas. Para qué molestarse y hacer el esfuerzo de ser otra cosa, si total con sólo fardar de epidermis ya lo tienes casi todo ganado. Atraer al sexo interesante (lo de opuesto ya como que no, y menos cuando hablamos de guapos) era una función que ya les venía de serie, como el santo al cielo, el culo al aire o el bolsillo al político. Surgió solo, jamás hubo que forzarlo.
Al resto, en cambio, resultar atractivos para alguien, aunque ese alguien no lo fuese, siempre nos costó tener que adquirir algún extra a base de horas, esfuerzo y dedicación.
La de barras de bar a las que saqué brillo con mis propios codos mientras hacía ver que esperaba a alguien, consultando mi reloj con fingida impaciencia después de cada sorbo. La de veces que creí que me sonreían a mí cuando en realidad estaban saludando al de atrás. La de veces que respondí un sugerente “cuéntame” a un “perdona”, para después tener que escuchar “¿está ocupada esta silla?”. La de estrofas y versos que improvisé al oído de una camarera que acto seguido me preguntaba si lo quería con tónica. La de madrugadas de sábado finiquitadas no por una balada ni por un beso, sino por el ruido de hielos rodando por un vaso de tubo y estrellándose sobre mi piñata seca.
Experiencias religiosas que jamás conocerá un guapo. Hala, que se joda. Haber nacido del montón.
Y digo religiosas, porque aún así, uno jamás dejaba de creer. Si hay algo inquebrantable en esta vida es la fe de un no-guapo en que esta noche sí -por fin- va a pillar. Y ahí es donde uno se hace fuerte, embalsamándose de AXE ante el espejo y haciendo un lip-dub de cualquier tema estrenado hace 15 años mientras se prepara para dejar a Tony Manero a la altura de Leonardo Dantés.
Ahí es donde uno aprende. Y deja de abrillantar barras y empieza a fregar suelos con sus zapatillas de los domingos. Hasta que alguien saluda al de atrás y es correspondido con un afectuoso saludo por nuestra parte. Como si lo conociéramos de toda la vida. Y alguien nos pregunta si está ocupada la silla y le respondemos que no, que estaba sentada nuestra amante invisible pero que aproveche que ahora mismo está en el baño. Y la camarera nos pregunta qué bebemos y dejamos a Góngora y nos arrancamos por Kase-O.
Y de pronto nuestra noche empieza a parecerse a un spot de Martini rodado en Carabanchel. O en El Prat. O en Tavernes Blanques. O yo qué sé.
Y al día siguiente, con la mezcla justa de resacón, Almax y llamadas perdidas, pones la tele y aparece un presentador, muy guapo él, al lado de otra presentadora, más guapa todavía, que te cuentan entre las noticias más guapas del día que quieren multar a los padres de los jóvenes que se pasen con el alcohol. Y luego que un spot de Pamela Anderson y otra churri ha causado una polémica de lo más escandalosa, uyuyuyuyuy.
Y pese a que por fin se habla de jóvenes en un informativo y a que la neumática vigilante de la playa aparece frotándose pechito con pechito, a ti te entra un cabreo tan incontrolable como una erección matutina.
Porque si algo te enseñan los años es que un prejuicio no es más que una generalización abusiva que esconde una oportunidad de actualización: ni todos los guapos son idiotas, ni todos los heteros somos igual de feos, ni todos los feos simpáticos, ni todos los gordos unos buenazos, ni todas las camareras unas bordes, ni todos los jóvenes que beben unos borrachos, ni todos los tíos pensamos que la belleza esté siempre en el inferior.
Para muestra, el último Premio Jaime I al Emprendedor, un chaval de 28 años, físicamente del montón, que con 24 creó una empresa que hoy emplea a 750 trabajadores en 13 países y factura más de 25 millones de euros.
Seguro que habrá quien lo empiece a ver más guapo ahora.
Síntoma muchísimo más peligroso que cualquier coma etílico.
*ARTICLE INTEGRE ESTRET DE LA SEVA PÀGINA WEB, QUE VA SER PUBLICAT AL PERIODICO DE CATALUNYA.
A continuació  farem un petit resum d’aquest article fet per Risto Mejide el 9/6/2013.
Durant tota la seva vida, Mejide ha pensat que els guapos normalment no eren massa intel·ligents, pensava que ells no necessitaven cap cosa més que el seu rostre preciós.

Alhora comenta, que totes les altres persones es tenien que conformar en treballar més hores, més esforç i més dedicació en tot el que es presentava en la seva vida. A tot això explica diferents situacions que ha tingut al llarg de la seva vida com esperar moltes hores al la barra d’un bar esperant  a que algú s’apropés a ell. Després d’explicar diferents situacions, després de tot això acaba amb un “Experiencias religiosas que jamás conocerá un guapo. Hala, que se joda. Haber nacido del montón”.
Fins que això, després de molt de temps, canvia completament, i es dona conte que no els guapos són tan idiotes, ni els lletjos tan intel·ligents. A tot això destaca l’últim premi Jaume I, un noi que espot considerar del monton però que amb només 26 anys, és un gran empressari i que a partir d’aquell dia, tothom el veurà més guapo. Síndrome del qual qualifica d’encara més perillós que un coma etílic. 

Realment ens encanta tot el que fa, tot el que escriu, creiem que és un bon comunicador, sap com engantxar a la gent que té al seu voltant, sap com treure un somriure a qualsevol amb el seu humor tan i tan sarcàstic, que en moltes ocasions li han portat molts de problemes. Per nosaltres a part de ser un home sumament inte·ligent, és un home molt valent, que no li fa res, dir el que pensa. Si tothom fes com ell, poder les coses canvirien, no creieu?

http://ristomejide.com


En Risto Mejide té pàgina web!

Observant per Internet, em trobat la pàgina web d’en Risto Mejide. En aquesta hi ha diferents apartats, ràdio, articles, llibres, conferències,empreses, entrevistes i contactes. En cadascun d’aquests apartats hi ha uns subapartats  on hi apareixen les diferents conferències que ha fet ell, els seus propis llibres, les seves col·laboracions a les diferents emissores de ràdio, com contactar amb ell personalment on li pots escriure qualsevol comentari, que ell el rebrà.

Ha sigut una bona eina, ja que em estret moltes coses d’aquesta pàgina, ens ha agradat molt la manera que esta distribuïda,  els enllaços que posa, les seves declaracions ben explicades i argumentades,  les diferents xarxes socials en les quals ell està donat d’alta.


A continuació, us em deixat el link de la pàgina web i per finalitzar em volgut il·lustrar a partir d’una imatge.


Espero que la seva pàgina web sigui de la vostra ajuda igual que ens ha servit a nosaltres.




Manual de primers auxilis a Marqueting Digital, Facultat de Comunicació Blanquerna (Ramón Llull)



Risto Mejide, ahir va fer una confèrencia a la nostre Universitat juntament  amb  l’Assosiació Empresarial de Publicitat(AEP) de la presentació del Manual de Primers Auxilis de Marketing Digital.

Risto a la confèrencia va comentar que ell era un analfabet digital i provocador (cosa que ens consta per tots els seus comentaris tan per les xarxes socials, com per la petita pantalla).

El Manual de Primers  Auxilis de Marketing Digital proposa, un inventari de serveis digitals que juntament amb un kit d’eines millorarà el desenvolupament professional dels publicitaris en aquest món digital que canvia amb tanta rapidesa.

A tot això cal dir que van asistir moltes persones, entre elles:
  • Josep Lluís de Gabriel, fundador de Bitlonia.
  • Jose Ángel Avancés, president de l’assosiació empresarial de publicitat.
  • Jordi Botey,coordinador de Màster i Post Graus a la Universitat de Comunicació Blanquerna.
  • Alfons Pena, director general de la AEP, entre d’altres..










Ens hagués agradat assistir a aquesta conferència però ens em enterat massa tard. No obstant, ens em informat de tot el que va dir, qui va assistir i quines sensacions va tenir.

Tecnológica 13 duelo de ideas, 'Unfollow me'

Conferencia sobre noves tecnologies.
Desprès de buscar molts vídeo considerem que aquest un és un vídeo que engloba perfectament el seu paper a internet, i explica que no esta conforme amb facebook i si amb twiter, parla dels drets d'autor a la tecnologia( minut 17),de la informació a la xarxa ,de no contaminar continguts dels altres, de la creativitat, innovació...
En aquest vídeo mostra la seva bona faceta de bon comunicador, ja que és veu la seva essència, i el seu humor irònic i sarcàstic. 

Val la pena mirar-lo.


APM

Aquest vídeo del APM, un programa humorístic de la televisió Catalana, fa un recull dels pensaments convertits comentaris per Risto.
Alguns poden considerar que són, potser, massa desqualificatius, però en el nostre cas considerem que fa un paper, i que únicament interpreta per tal de guanyar audiència. 
I donant la nostra opinió, és un paper que el fa ser polèmic i actual.
Ja que... ¿qui no coneix a Risto Mejides?


Jurat dels Jaume I



Risto penja al facebook una noticia del diari La Vanguàrdia, on critiquen la presencia de l’empresari en aquests premis com a jurat. Dins del 80 participants, hi haurà aproximadament uns 20 que es portaran els premis Novel a les diferents categories.
Risto Mejide estava molt il·lusioant per ser membre del jurat, en canvi diferents personatges com per exemple EUPV creu que es una lamentable incorporació.


A continuación us deixem la noticia que vàrem trovar a la Vanguardia.